Una obra de nassos - Ens visita Miquel Pujadó

UNA OBRA DE NASSOS

“Jo seré el teu enginy i tu seràs la meva bellesa”. Sobre aquesta sentència es recolza el tema del llibre que estem llegint a primer d’ESO: el gran clàssic teatral Cyrano de Bergerac.

 
| 04-05-2017

Aquest gran personatge, de l’alçada de don Quixot o Hamlet, es caracteritza per posseir un enorme nas, el do de la paraula i un immens orgull. Quan s’adona que la dona a la qual estima amb bogeria s’ha enamorat d’un atractiu soldat, pren una decisió increïble, que comparteix amb el seu contrincant en l’amor (però no en la paraula): “Jo seré el teu enginy i tu seràs la meva bellesa”.

 

Per entendre millor l’obra, el context en el qual es va desenvolupar i el món del teatre, la setmana passada ens va visitar en Miquel Pujadó, filòleg, cantautor, escriptor… i editor del nostre llibre Cyrano de Bergerac (Barcanova).

Guitarra en mà, amb una veu melodiosa i una cançó adequada (sobre nassos, de La Trinca), va iniciar la seva xerrada. Ens va explicar detalls curiosos de l’obra, com el terme “preciosa” aplicat a Roxana (propi del segle XVII, referent a la dona superficial preocupada per la bellesa de la retòrica), la complexitat de Cyrano (basat en un personatge real) o l’evolució psicològica de la majoria de personatges. També vam poder gaudir d’un fragment de la pel·lícula de Cyrano protagonitzada per Gérard Depardieu: la gran escena del balcó.

Sembla que l’èxit d’aquesta representació del segle XIX no estava programat: l’estrena d’una obra pròpia del Romanticisme en època realista, les dificultats escèniques als assajos, els més de 1.600 versos que havia de recordar l’actor principal… no auguraven la glòria que el destí ha deparat al francès Edmond Rostand i el seu gran Cyrano de Bergerac; fins a 20 minuts d’aplaudiments dempeus del públic inaugural!

En Miquel Pujadó, vinculat al món del teatre i company de grans figures com Flotats o Josep Maria Pou, també ens va explicar anècdotes d’aquest món tan artístic, com la procedència de la famosa expressió “molta merda” dita entre els actors, referent (en segles anteriors) al nombre de cavalls (i els seus excrements…) que es trobaven a la porta del teatre abans d’una funció (senyal de molt públic i, per tant, de bona sort).

Literatura, història i bon humor és el que ens va oferir el nostre convidat, ple de vitalitat i bon amic d’en Cyrano.

Moltes gràcies, Miquel!

Marina Comelles Mirón

Tutora 1r ESO-NEI

Professora de llengua i literatura

Comparteix