Petit apunt històric del Casal Claver

| 19-01-2018

Quan el “Noviciado San Pedro Claver” (1953-1970) va tancar per convertir-se en “Col·legi Sant Pere Claver”, es va veure que l’obra existent i la seva ubicació en l’entorn natural oferia l’oportunitat d’un privilegiat espai de pau per al creixement espiritual a la contrada de Lleida. Amb aquesta finalitat es reserven dos trossos de l’edifici, la meitat del segon i del tercer pis de l’ala nord. L’acomodació va ser senzilla: no es va desmuntar aquesta cantonada, les habitacions de novicis, unes 40, van convertir-se en quartos per a Exercicis Espirituals. Així va néixer el Casal Claver. L’habilitació va ser senzilla, es va mantenir també la sala de les dutxes i serveis. Això va durar fins a final del segle.

Entre el 1998 i el 99 es vol dedicar tot el tercer pis Nord per als departaments escolars i es deixa tot el segon per al Casal. L’oportunitat s’aprofita per fer una reubicació: de cada tres habitacions se’n fan dues i la del mig es parteix i es pot aconseguir que cada habitació es quedi amb serveis i dutxa pròpia. Són 32 habitacions senzilles i completes. A més, es disposa d’una acollidora capella.

Amb aquesta transformació el P. Padrosa em suggereix si podia fer-me càrrec del Casal, cosa que faig amb molt de gust.

Han passat 17 anys i han passat també moltes, moltes persones pel Casal. Exercicis espirituals, molts… i grups de ioga, i cantaires i recessos de confirmació, i de creixement personal… Els nombrosos i silenciosos grups del ZEN demanant “no hi ha una habitació més?” I el que hi ha és ara un espai Arrupe que s’ha estrenat amb il·lusió… i els seus cosins de l’Arya Tara, que ara ja són dos grups… I l’escola de pares organitzant l’organització del seu exitós curs de cada any. Alguna cosa més? Doncs, sí: hi ha col·laborat en serveis educatius. Les taules d’algunes habitacions ens podrien parlar dels apunts admirats d’educadors que s’han passat un parell o tres de dies en viu i en directe tota la jornada de la NEI o al MOPI… i quan el cole s’ha buidat, han trobat al Casal un admirable i productiu silenci per reflexionar les seves experiències.

… i ara, ara què? Doncs veig que han passat 17 anys i que em toca fer un pas al costat per deixar passar. Qui se’n farà càrrec? Doncs, el col·legi! … o sigui que el Casal Claver passa a ser el Casal del Claver. Ja ho era, però ara, a més, s’ho dirà.

Per reservar llocs i consultar possibilitats trobareu una eficaç Teresa Hidalgo experta reconeguda en organitzar moltes coses de l’escola… i la Mari Àngels Llopart que des d’un amagat racó porta anys rentant i cosint per la casa i la comunitat i que fa unes truites boníssimes, a la comunitat ho acreditem.

Les dues han mantingut el Casal els tres últims anys tot el mes d’agost amb una apreciada dimensió de proximitat, responsabilitat i iniciativa. Queda en bones mans.

Ignasi Salat sj

Comparteix